| Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
| Я не люблю страху і не хочу його на завтра,
|
| no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
| Не хочу ні на сьогодні, ні як сувенір;
|
| que m’agrada els somrís
| Я люблю посмішки
|
| d’un infant vora el mar
| дитини біля моря
|
| i els seus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
| а очі його, як букет лопнулих ілюзій.
|
| I si canto trist
| Я співаю сумно
|
| és perquè no puc
| це тому, що я не можу
|
| esborrar la por
| стерти страх
|
| dels meus pobres ulls.
| з моїх бідних очей.
|
| Jo no estimo la mort
| Я не люблю смерть
|
| ni el seu pas tan glaçat,
| навіть його крижаний крок,
|
| no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
| Не хочу ні на сьогодні, ні як сувенір;
|
| que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
| що мені подобається биття того серця, що, борючись,
|
| dóna vida a la mort
| дає життя смерті
|
| a què l’han condemnat.
| на що він був засуджений.
|
| I si canto trist
| Я співаю сумно
|
| és perquè no puc
| це тому, що я не можу
|
| oblidar la mort
| забути смерть
|
| d’ignorats companys.
| невідомих товаришів.
|
| Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
| Я не люблю свій спів, бо знаю, що вони мовчали
|
| tantes boques, tants clams, dient la veritat;
| стільки вуст, стільки криків, що говорять правду;
|
| que jo m’estimo el cant
| що я люблю співати
|
| de la gent del carrer
| вуличних людей
|
| amb la força dels mots
| силою слів
|
| arrelats en la raó.
| вкорінені в розумі.
|
| I si canto trist
| Я співаю сумно
|
| és per recordar
| це пам'ятати
|
| que no és així
| що не так
|
| des de fa tants anys. | за стільки років. |