| Fermomès un mumèint e stam ad asculter |
| La tèra c’la respira e che ormai l’an gà pio' fièe |
| Al vèint l'è drée a purter un cant ed dulòur |
| Al sbraj disperèe ed 'na tèra c’la sta mel |
| Al treno dal progrès al cor sèimper pio' fort |
| A crèom e cunsumom sèinsa mai cunter i mort |
| Ma i cunt a la fin i armagnèn da fer |
| Èt po' seimpèr scaper luntan, ma intant ì en da pagher |
| Madre terra tieni duro |
| Madre terra violentata |
| Le ferite sono aperte |
| Ma il tuo sangue nutre ancora il mondo |
| A’s zoga coi quatrèin, a’s zoga tott i dé |
| A’s còumpra la prosperitè sèinsa vulters indrée |
| Adèss a sam di sgnòur, inzgner e lauree |
| Ma quèll c’l’era 'na volta a s’al sam bèle scurdèe |
| Al sembra cunvenìjnt al zogh dal progrès |
| Pinser c’la vaga bèin e an guarder pio' in là dal nes |
| S’a stam ad asculter, s’a tgnom i oc bèin avert |
| A psom sèinter luntan la vòus ed la tèra c’la sta mel |
| Madre terra tieni duro |
| Madre terra tormentata |
| Le ferite sono aperte |
| Ma il tuo sangue nutre ancora il mondo |