| Junts, junts, sempre junts, |
| així ho diran cada capvespre, |
| mentre la llum del seu llitet |
| no és la de cap estrella. |
| Junts, sense un recer, |
| junts i així fer-se de pare i mare, |
| junts, junts, sempre junts. |
| Lluny, lluny, sempre lluny |
| de qualsevol gest de tendresa, |
| el pare va pujar a un cavall |
| que se’l va endur per sempre, |
| les feines d’amor |
| deixen la mare sempre vençuda. |
| Lluny, lluny sempre és lluny. |
| Junts, junts, sempre junts, |
| mentre al carrer veus nadalenques |
| canten un món que els escarneix |
| i els omple de tristesa. |
| Junts i orfes dels déus, |
| els dos germans del Raval s’adormen. |
| Junts, junts i a prop teu. |
| Junts, junts i tan lluny, |
| els dos germans del Raval s’adormen, |
| lluny, lluny, i tan junts. |