| Un sirventes novel vueill comensar |
| Que retrairai al jor del jujamen |
| A sel que-m fes e-m formet de nien |
| S’el me cuja de ren arazonar |
| E s’el me vol metre en la diablia |
| Ieu li dirai: seinher, merce, non sia |
| Qu’el mal segle tormentiei totz mos ans |
| E guardas mi, si-us plas, del tormentans |
| Tota sa cort farai meravillar |
| Cant auziran lo mieu plaideiamen; |
| Qu’eu dic qu’el fa ves los sieus faillimen |
| So los cuja delir ni enfernar |
| Car qui pert so que gazanhar poiria |
| Per bon dreg a de viutat carestía |
| Qu’el deu esser dous a multiplicans |
| De retener las armas trespassans |
| Ieu no me vueill de vos dezesperar; |
| Anz ai en vos mon bon esperamen |
| Que me vaillas a mon trespassamen: |
| Per que deves m’arma e mon cors salvar |
| E farai vos una bella partia: |
| Que-m tornetz lai don moc lo premier dia |
| O que-m siatz de mos tortz perdonans |
| Qu’ieu no-ls fora si non fos natz enans |
| Per merce-us prec, donna sancta Maria |
| C’al vostre fill mi fassas garentia |
| Si qu’el prenda lo paire e-ls enfans |
| E#ls meta lay on esta sans Sohans |