| A chantar m’er de so qu’eu no voleria |
| Tant me rancur de lui cui sui amia; |
| Car eu l’am mais que nuilha ren que sia: |
| Vas lui no’m val merces ni cortesia |
| Ni ma beltatz, ni mos pretz, ni mos sens; |
| C’atressi’m sui enganad' e trahïa |
| Com degr' esser, s’eu fos dezavinens |
| D’aisso’m conort, car anc non fi failhenssa |
| Amics, vas vos per nuilha captenenssa; |
| Anz vos am mais non fetz Seguis Valenssa |
| E platz mi mout quez eu d’amar vos venssa |
| Lo mieus amics, car etz lo plus valens; |
| Mi faitz orguoilh en digz et en parvenssa |
| Et si etz francs vas toutas autras gens |
| Be’m meravilh com vostre cors s’orguoilha |
| Amics, vas me, per qu’ai razon qu’eu’m duoilha; |
| Non es ges dreitz c’autr' amors vos mi tuoilha |
| Per nuilha ren qu’eu’s diga ni acuoilha |
| E membre vos cals fo’l comenssamens |
| De nostr’amor! Ja Dompnedeus non vuoilha |
| Qu’en ma colpa sia’l departimens |
| Valer mi deu mos pretz e mos paratges |
| E ma beltatz e plus mos fins coratges; |
| Per qu’eu vos mandad lai on es vostr' estatges |
| Esta chansson, que me sia messatges: |
| Eu vuoilh saber, lo mieus bels amics gens |
| Per que vos m’etz tant fers ni tant salvatges; |
| No sai, si s’es orguoilhs o mal talens |
| Mais aitan plus vuoilh li digas, messatges |
| Qu’en trop d’orguoilh o ant gran dan maintas gens |